Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero (1843) i durant el moviment progressista contra González Bravo (1854) fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València. Formà part de la junta revolucionària (1868), que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents (1869), senador (1871) i, després de la Restauració, cap del partit radical a València. Advocat (1845), fou fiscal del Tribunal Suprem (1870), i degà del Col·legi d’Advocats (1869, 1879 i 1881). Col·laborà en diverses revistes literàries (1845-54), amb poemes en castellà. Presidí l’Ateneu Científic, Literari i Artístic (1876 i 1877).