En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt. Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció. Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular (activitat òptica). També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid. Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica.
m
pl
Química