Inclosa dins la província romana de Pannònia. Croàcia fou conquerida pels ostrogots i pels àvars al segle VI. Al segle VII s’hi instal·laren els croats, que procedien de la Croàcia Blanca, a la vall baixa del Danubi, i adoptaren la religió catòlica; l’any 879, el papa Joan VIII reconegué la sobirania croata; Tomislar (903-928) els unificà entre el riu Drava i la mar Adriàtica; conclogué una aliança amb els bizantins, que li conferiren el títol de procònsol imperial i l’administració i defensa de les illes dàlmates; el 925 es proclamà rei i s’orientà cap a l’Occident. Durant el regnat de Krešimir IV (1068-74) establiren relacions amb Roma. El seu successor, Zvonimir, fou coronat per un legat pontifici (1076); a la seva mort (1091), però, el país caigué en l’anarquia i fou ocupat pel rei d’Hongria Ladislau I. Koloman, rei d’Hongria, esdevingué rei legítim de Croàcia en virtut dels Pacta Conventa (1102), pels quals els croats s’uniren als hongaresos durant vuit segles. El rei d’Hongria es feu representar per governadors (bans), els quals no pogueren evitar la conquesta veneciana de Dalmàcia. A l’inici del segle XVI, per defensar-se dels turcs, Croàcia s’uní a Eslavònia i fou sotmesa a una germanització sistemàtica. El 1526, per la victòria de Mohacz, els turcs ocuparen gran part de Croàcia i Eslavònia. El 1625 el ban de Croàcia passà a formar part de la cambra de magnats hongaresos. El 1671 els nobles hongaresos i croates es revoltaren contra els Habsburg. A la fi del segle XVII, Àustria recuperà, pel tractat de Karlowitz (Karlovci) (1699), la part de Croàcia i Eslavònia que era a les mans dels turcs. La creació de les Províncies Il·líriques per Napoleó (1809) estimulà el nacionalisme croat, que fou novament ofegat en ésser reinstaurats els Habsburg (1815). En produir-se la revolta hongaresa de 1848-49, els croats, amb llur ban Jelacić, es posaren al costat dels Habsburg amb l’esperança d’obtenir l’autonomia i el 1886 reberen un estatut especial d’autonomia. L’establiment del règim dualista Àustria-Hongria (1866) els croats reberen un estatut especial d’autonomia. Durant el segle XIX el moviment il·líric anà adquirint importància. El 1904 Stjepan Radić fundà el partit camperol croat, federalista. El 1906, una coalició serbocroata guanyà les eleccions. El 1918, amb serbis i eslovens formà el regne de Iugoslàvia. Després de la Segona Guerra Mundial es fundà, dins del mateix territori, la República Socialista Federativa de Iugoslàvia, i del desmembrament d’aquest estat iniciat el 1900 en sorgiria, entre d’altres, la República de Croàcia.