Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament (almenys per als cronicons catalans), a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari. Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum (que historia del 567? al 592) i la Crònica del Racional, del municipi barceloní (amb anotacions des del 1311 fins al 1417), ambdues en llatí. En realitat, hi ha texts (com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró) que presenten, en els passatges més reculats, una estructura d’annals; en els subsegüents, la més pròpia d’un cronicó, i vers la fi, l’amplitud d’un dietari. Entre els estrangers serien cronicons l’escrit en grec per Eusebi de Cesarea i conservat a través de la versió llatina, ampliada i continuada, que en féu Jeroni i les continuacions de Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis. Han estat anomenats falsos cronicons un conjunt de texts castellans d’estructura annalística i de caràcter apòcrif dels s. XVI i XVII. De vegades els texts inventats són atribuïts a autèntics historiadors les obres dels quals serien perdudes i hom en fingeix el retrobament; unes altres vegades els suposats autors són personatges històrics, però hom no sap que hagin escrit texts historiogràfics; i unes altres, en fi, són personatges totalment imaginats. El primer falsificador sembla haver estat el frare mínim Juan de Rihuerga, que, el 1525, posà en circulació texts apòcrifs atribuïts als historiadors autèntics Dextre, fill de Pacià, i Màxim, bisbe de Saragossa. Després Florián de Campo, en 1527-43, imaginà un fals autor de nom Julià Lucas, i Lorenzo de Padilla, vers el 1575, tornà a fer al·lusió als falsos Dextre i Màxim. El principal falsari fou el jesuïta Jerónimo Román de la Higuera, que, el 1594, féu una primera falsificació atribuïda a Dextre i Màxim, i en 1597-1601, un segon pseudo-Dextre, que divulgà principalment a partir del 1608. Més tard n'ideà encara uns altres, que atribuí a Luitprand i a Julián Pérez. Entre els catalans cal esmentar el clergue eivissenc o rossellonès Antoni Nobis (mort el 1667) que, abans del 1644, inventà el fals cronicó d’Haubert, amb unes continuacions, posteriors probablement a l’any 1659, atribuïdes a uns fantàstics Walabonso Merio i Joan Monjo. Joan Gaspar Roig i Jalpí ideà, el 1668, el cronicó de Liberat, i abans potser havia col·laborat amb Nobis. D’altra banda, en temps de Román de la Higuera hom falsificà a Braga texts contraris a les afirmacions del fals Dextre.
m
Historiografia