Aquest cronòmetre va dins una caixeta especialment condicionada per evitar-li tota mena de moviments i preservar-lo dels canvis de temps. Per a més seguretat, alguns vaixells porten un altre o uns altres cronòmetres col·locats prop seu, els quals hom anomena acompanyants. Des del 1952, que fou creat el primer cronòmetre electrònic, la seva instal·lació a bord dels vaixells s’ha estès àmpliament a causa de les seves qualitats immillorables, car funciona en qualsevol posició i és insensible als cops, a les vibracions, a la humitat i als camps magnètics. L’error normal d’aquest tipus de cronòmetre és d’una dècima de segon al dia en els models corrents, i pot arribar a una mil·lèsima per a les peces destinades a ús científic. Actualment, hom tendeix a emprar cronòmetres de quars, molt més precisos.
m
Transports