Aquest potencial depèn de la natura de la substància que reacciona i, a mesura que en el transcurs de l’electròlisi varia la raó de les concentracions de les formes oxidada i reduïda d’aquesta substància en la capa de solució immediata a l’elèctrode, va variant suaument. Com que la substància electroactiva només pot arribar a aquesta capa per difusió (per tal com hom hi evita, pels mètodes usuals en electroanàlisi, els mecanismes de transport per migració iònica i per convecció), arriba un moment que la concentració tendeix a zero. En aquest moment, el potencial de l’elèctrode varia bruscament, fins a assolir un nou valor, que correspon a alguna nova reacció. El temps de transició transcorregut fins que s’esdevé aquesta variació brusca depèn directament de la concentració inicial de l’espècie electroactiva. El potencial de l’elèctrode al cap d’un temps igual a 1/4 del temps de transició és característic de cada substància i anàleg al potencial polarogràfic de semiona. Així, la cronopotenciometria serveix alhora per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa. Hom l’empra en l’anàlisi pràctica de sals metàl·liques en solucions, aquoses o no (i fins i tot en sals foses), o de substàncies orgàniques oxidables anòdicament, amb límits de sensibilitat, exactitud i precisió anàlegs als de la polarografia. També és aplicada a la mesura de gruixos de capes protectores de metalls, de capes d’òxids produïdes per la corrosió d’aquests i en estudis fonamentals de les reaccions electroquímiques.
f
Química