crosta

f
Geologia

Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.

Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc. Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara. Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç. A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials. A la regió mediterrània són freqüents els sòls amb crostes.