L’estirp provada (1287) del llinatge és Jacques de Croÿ, senyor de Croÿ o Crouy (Somme). De totes les seves línies només ha subsistit la dels prínceps de Solre, esdevinguda primogènita el 1767 i dividida en diverses branques residents a Westfàlia, Bohèmia, França, Bèlgica i Àustria. A la mort de Jean de Croÿ (batalla d’Azincourt, 1415), el llinatge es dividí en dues línies, fundades pels seus dos fills: Antoine de Croÿ (mort el 1475), senyor de Chièvres i conseller del duc Felip el Bo de Borgonya, que continuà la línia primogènita, i Jean de Croÿ (mort el 1473), que fundà la línia de Chimay. Antoine de Croÿ tingué dos fills: Philippe (I) de Croÿ, senyor de Chièvres, que estigué al servei del duc Carles I el Temerari de Borgonya i, després, de l’emperador Maximilià I, el qual seguí la línia, i Jean de Croÿ, que fundà la línia de Roeulx. Philippe (I) fou pare de Guillaume de Croÿ (mort el 1521), d'Henri de Croÿ, comte de Porcien (mort el 1514), i de Jacques de Croÿ (mort el 1510), príncep-bisbe de Cambrai. Henry fou el pare de Charles de Croÿ (mort el 1549), senyor de Croÿ, defensor dels Països Baixos contra els francesos i creat marquès (1519), duc d’Aerschot (1534) i gran d’Espanya, el qual es casà amb l’hereva de la línia de Chimay. El seu fill Philippe (III) de Croÿ (mort el 1595) fou lloctinent del duc d’Alba i de Lluís de Requesens al governament dels Països Baixos i, més tard, governador general, i també duc d’Aerschot, príncep de Chimay, marquès de Renty, comte de Beaumont i senyor de Croÿ. El seu fill i successor Charles (I) de Croÿ (mort el 1612) fou partidari dels Orange i, després, de Felip II, governador d’Artois (1597), príncep de Château-Porcien (1561), duc de Croÿ (creat pel rei de França el 1598), gran d’Espanya (1598) i príncep del Sacre Imperi Romanogermànic. El succeí com a segon duc de Croÿ el seu cosí germà i cunyat Charles (II) Alexandre de Croÿ (mort el 1624), segon marquès d’Havré i conseller de Felip III. La línia s’extingí amb el seu nebot Ernest (II) Bogislaw de Croÿ (mort el 1684), governador de Prússia, quart duc de Croÿ, príncep de Croÿ i del Sacre Imperi Romanogermànic, duc d’Havré i darrer bisbe evangèlic de Camin com a hereu dels ducs de Pomerània. Línia secundària de Roeulx: fundada per Jean de Croÿ. El seu net Adrien de Croÿ (mort el 1553), governador d’Artois (1524) i de Flandes (1539), fou amic de Carles V i negociador de la Pau de Madrid amb Francesc I de França. El 1530 fou fet comte de Roeulx i del Sant Imperi. La línia s’extingí amb Ferdinand (II) de Croÿ, el 1767. Línia de Chimay: fundada per Jean de Croÿ (mort el 1473), conseller del duc Felip el Bo de Borgonya, i creat comte de Chimay pel rei de França el 1473. El seu net Charles de Croÿ (mort el 1527) fou fet príncep de Chimay i del Sacre Imperi Romanogermànic el 1486: com que no tingué fills barons feu hereu el seu gendre Philippe (II) de Croÿ, de la línia primogènita. Branca de Solre (esdevingué línia primogènita): fundada per Antoine de Croÿ (mort el 1546), senyor de Sempy, germà petit del primer príncep de Chimay. El seus membres foren comtes de Solre als Països Baixos (1590) i prínceps de Solre (1677) i de Moeurs. Heretaren (1768) el ducat de Croÿ de la línia primogènita i n'esdevingueren caps. El 1803 foren creats prínceps de Dülmen i del Sacre Imperi Romanogermànic, Branca d’Havré: fundada per Ferdinand de Croÿ (mort el 1694), oncle del primer príncep de Solre. El membres foren ducs d’Havré i de Croÿ (des del 1768); s’extingí el 1839. L’herència passà a la línia primogènita.