En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris. Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197. Conquerida per Ardašir (224), s’hi inicià la dinastia sassànida. Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida. El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants: de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les audiències públiques del monarca, nau de 34 m d’alçària, 25,5 m d’amplària i 42,95 m de llargària, coberta per una volta de secció el·líptica construïda de totxos. La façana és estructurada a base d’arcs cecs i pilastres adossades. Hom en discuteix la data de construcció: els uns creuen que és obra de Shâpûr I (s III), i els altres, de Cosroes II (s VI).