Enginyer civil i fill de l’antic president de Mèxic Lázaro Cárdenas. Fins l’any 1987 fou militant del PRI (Partido Revolucionario Institucional), però posteriorment fundà el Frente Democrático Nacional (FDN), una formació política més orientada a l’esquerra, amb la finalitat d’oferir una alternativa de govern. Des d’aleshores esdevingué el màxim opositor del PRI i del govern. L’FDN evolucionà fins a anomenar-se Partido de la Revolución Democrática (PRD), del qual Cárdenas fou elegit president el 1990. Candidat d’aquest partit a la presidència de Mèxic el 1988 i posteriorment el 1994, en les dues ocasions fou derrotat pel candidat del PRI. A l’octubre del 1997 fou elegit alcalde de Ciutat de Mèxic amb un 53% dels vots. El seu programa incloïa principalment millores dels serveis públics i un pla de formació de la policia que ajudés a disminuir la criminalitat a la ciutat. Així i tot, la inseguretat i la violència urbana foren el problema més persistent del seu mandat com a alcalde, càrrec que abandonà l’any 1999 quan fou novament nomenat candidat presidencial del PRD. El PRD i el PAN intentaren crear una gran coalició electoral per presentar un candidat d’oposició únic, però finalment no arribaren a cap acord. El 2 de juliol de 2000 perdé les eleccions presidencials en quedar en una tercera posició amb el 17% dels vots, per darrere de Vicente Fox, del PAN (43%), i de Francisco Labastida, del PRI (37%).