Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898. Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona. Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac. Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac.