Fou decapitat, durant les persecucions de Dioclecià, al Castrum Octavianum, que hom ha identificat amb Sant Cugat del Vallès. Cugat és esmentat per Prudenci (vers el 400) com el màrtir que ennoblia Barcelona. El seu cap sembla que fou traslladat al segle IX a l’abadia de Saint-Denis de París. Segons la llegenda, hauria arribat a Barcelona amb Feliu, on vengué les mercaderies que portava i predicà la fe; empresonat pel procònsol Galeri, després de sortir miraculosament il·lès de diverses proves —com la del foc—, hauria estat decapitat i, posteriorment, enterrat per les llegendàries iluronenses Juliana i Semproniana, batejades pel mateix Cugat i condemnades a mort per aquest motiu. En el suposat lloc del martiri hi ha construccions paleocristianes, testimonis del seu culte, i, potser ja en època visigòtica, hi fou edificat un monestir (monestir de Sant Cugat del Vallès). Li han estat dedicades també esglésies i capelles, de les quals cal esmentar Sant Cugat del Racó i Sant Cugat del Rec o del Camí. La seva festa se celebra el 25 de juliol.
El martiri de sant Cugat en una taula d’Aine Bru (~1505)
© Fototeca.cat
Màrtir cristià de Barcelona d’origen africà.