culte de la raó

m

Filosofia

Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.

Talment que resten excloses, o almenys radicalment invalidades, totes les altres maneres d’enfrontar la realitat que no siguin estrictament racionals, i àdhuc racionalistes, o totes aquelles manifestacions del real que no es deixen explicar per la sola raó.