A més dels afrobrasilers i afrocubans, el més conegut és el vodú Malgrat les diferències d’ambient històric i cultural de les diverses contrades, hi ha trets comuns, que confirmen l’existència d’una cultura bàsica a l’Àfrica occidental. Cal esmentar: ritus de possessió; comunicació amb les deïtats a través de mèdiums; contacte directe amb el món sobrenatural; l’Ésser Suprem com a déu “ociós”; les deïtats serveixen de “camins” vers Déu; i estructura monoteista característica, que abasta un sistema politeista. Llur concepte bàsic és material i orientat vers aquest món, amb fins utilitaris i específics: guariment de malalties, problemes espirituals i materials, etc. Religió i moralitat es troben a dos nivells diferents; la recompensa i el càstig merescuts es reben ara i aquí. No hi ha ni bo ni dolent absoluts, car totes les forces sobrenaturals són manipulables; així, no hi ha oracions d’adoració, sinó només de petició i de gràcies. Llur sincretisme religiós és una reinterpretació d’elements africans (molts dels quals s’han conservat fins avui) a base del cristianisme i la mitologia indígena. Hom posa molt d’èmfasi en la iniciació al culte, que simbolitza la mort de la persona indigna i la seva resurrecció a una nova existència al servei de la deïtat. Les relacions entre la deïtat (sant) i els seus servidors són estrictament personals. Les religions afroamericanes abasten adeptes de raça negra, mulats, mestissos i blancs.
m
pl
Antropologia cultural