Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fal·lus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení (Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia), i fins i tot la possible superació de la mort (budisme tàntric). Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida, de la fecunditat i de la fertilitat. Entre els grecs cal destacar les anomenades fal·lofòries, festes del culte a Dionís en les quals hom portava processionalment representacions del fal·lus. Hom no pot parlar de cap culte aïllat al membre viril erecte com a tal. En algunes sectes africanes i en el tantrisme, entre altres, la contemplació, així com la manipulació, el domini i l’activitat no copulativa del propi penis s’inclouen en els darrers graus d’iniciació masculina per tal d’aconseguir l’adultesa i l’alliberament.
m
pl
Religió