cultura ciclàdica

f
Prehistòria

Cultura prehistòrica de les illes Cíclades, que es desenvolupà des de la meitat del tercer mil·lenni fins vers l’any 1000 aC, en temps de les invasions dòries.

És important com a pont entre el món asiàtic del Pròxim Orient, sobretot Anatòlia, i el mediterrani: Creta, la península grega i extensions cap a la Mediterrània central i occidental. Cronològicament és l’equivalent de la cultura minoica a Creta i de la cultura hel·làdica al continent grec. A les Cíclades, els precedents neolítics no són gaire clars, i l’època de la florida correspon als temps de l’Eneolític i de l’edat del bronze. Les possibilitats del comerç marítim, en el qual tingué un paper important l’obsidiana de l’illa de Melos com a matèria d’exportació per a fabricar instruments de pedra, donaren a les Cíclades una gran vitalitat durant tot aquest període. Es divideix en tres etapes: el ciclàdic antic (~2600-~2000 aC), el ciclàdic mitjà (2000-1700 aC) i el ciclàdic recent (1700-1000 aC), aquesta darrera ja de decadència i amb una clara influència micènica. Un dels centres d’aquesta cultura més ben coneguts és el poblat de Filacopi a l’illa de Melos. Entre altres elements, són característiques les plaques de marbre antropomorfes, representació d’una deessa femenina, que semblen l’origen d’altres representacions semblants a l’occident mediterrani.