Sembla que té l’origen en la cultura renana de Michaelsberg i la francesa de Chassey, cap al final del tercer mil·lenni aC, arriba fins al bronze ple anglès (1500-1300 aC) i té contactes amb els grups portadors del megalitisme i del vas campaniforme. En la primera fase es caracteritza pels seus recintes, organitzats a la part alta de puigs, per a guardar-hi el bestiar i com a defensa, amb fosses concèntriques, terraplens i nombrosos passos, localitzats al S d’Anglaterra, amb límit septentrional al curs mitjà del Tàmesi. En la segona fase, caracteritzada per sepultures sota grans túmuls allargats (long-barrows), s’estengué fins a la zona S d’Escòcia i Irlanda. La seva indústria comprèn ceràmica, de primer llisa i en una fase tardana decorada, instruments lítics de tipus campinyià i pobres i atípics instruments ossis. La seva economia es basava en la domesticació, principalment de bous, ovelles i porcs.