cumà
| cumana

f
m
adj
Història

Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan s XI emigraren cap a l’oest i arribaren a dominar les estepes d’Ucraïna.

Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev. Paral·lelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums (matrimonis mixts, cristianització). Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren. Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats. El nom de cumans (κοψμανοί) els fou donat pels bizantins; els russos els anomenen polovcy, i els hongaresos, kún.