L’observació astronòmica i radioastronòmica demostra que les galàxies són uniformement repartides en tot l’Univers conegut; sovint, però, aquesta homogeneïtat es trenca localment i forma conjunts de galàxies, els quals hom pot reconèixer per una major proximitat i pel fet de tenir algun tipus de moviment comú. Aquestes associacions tenen un nombre variable de components, que pot anar des d’un parell de galàxies fins a alguns milers; poden contenir galàxies de tots els tipus (el·líptiques, espirals, irregulars, etc) i les galàxies poden tenir totes les magnituds possibles, amb l’única característica comuna que sempre hi ha un gran nombre de galàxies dèbils i un petit nombre de galàxies brillants. La nostra galàxia, la Via Làctia, pertany a un petit cúmul irregular, el
Grup local.
El cúmul gran més proper és el cúmul de la Verge. Cúmuls propers s’agrupen tot formant
supercúmuls.