Les cúpules de calor es produeixen quan una àrea d’alta pressió en altura roman estacionària o es desplaça molt lentament durant un període prolongat (situacions de bloqueig anticiclònic). Aquesta situació inhibeix la convecció i la formació de precipitació i afavoreix l’acumulació d’aire càlid sobre una extensa regió geogràfica. A més, la subsidència en altura que provoquen els anticiclons pot produir un escalfament addicional per la compressió de l’aire de les capes inferiors.
Aquest terme descriptiu emprat pels meteoròlegs i pels mitjans de comunicació es popularitzà arran dels episodis extrems registrats a l’oest de l’Amèrica del Nord els anys 2021 i 2023. Diversos estudis indiquen que l’escalfament global d’origen antropogènic incrementa la intensitat i els impactes de les cúpules de calor.
Les cúpules de calor solen anar associades a onades de calor prolongades, un augment del risc d’incendis forestals, episodis de sequera, estrès hídric i un increment de la mortalitat associada a les temperatures extremes.
La cúpula de calor no s’ha de confondre amb l’onada de calor, ja que la primera és una configuració atmosfèrica que pot originar la segona, que consisteix en un episodi meteorològic persistent de temperatures excepcionalment elevades registrades a la superfície.