El nombre atòmic és 96, i hom en coneix tretze núclids, del 238 al 250, els més estables dels quals són el 242 i el 240. El 242Cm (amb una vida mitjana de 5 mesos) fou descobert i identificat per T. Seaborg el 1944 en bombardejar 239Pu amb partícules α de 32x106 eV, segons la reacció
Aquest isòtop és emissor de partícules α, fortament energètiques (6x106 eV), la qual cosa en fa possible la utilització com a font d’energia. L’isòtop 240Cm és produït per reacció (α, 3n) del 239Pu i és, també, emissor de partícules α, amb una vida mitjana d’un mes.