El cos ordinari de col·laboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes. Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X (1908) i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic (1917). Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs. És integrada per la Secretaria d’Estat i el Consell per als afers públics de l’Església, deu congregacions (congregació romana), tres secretaris (per a la unitat dels cristians, per a les religions no cristianes, per als no-creients), tres tribunals apostòlics (la Penitencieria, la Rota i la Signatura Apostòlica) (tribunal apostòlic) i per altres organismes particulars (el Consell dels Laics, la Comissió Justícia i Pau, etc.).
f
Cristianisme