Oposat a la política cultural de la postguerra al seu país, emigrà el 1951. La seva poesia és de caràcter existencial, original en la forma d’expressió, a voltes ominosa i simbòlica, i exercí força influència sobre els poetes polonesos contemporanis. Cal citar-ne els reculls Trzy zimy (‘Tres hiverns’, 1936), Ocalenie (‘La salvació’, 1945), Traktat poetycki (‘El tractat poètic’, 1957), Gdzie wschodzi słońce i gdzie zapada (‘Allí on surt el sol i on es pon’, 1974), i Nieobjeta ziemia (‘Terra inabastable’, 1984). En prosa tingueren una gran repercussió l’assaig Zniewolony umysł (‘La ment captiva’, 1953), en el qual ressegueix els processos d’autoanul·lació dels intel·lectuals dels antics països del bloc comunista per tal d’adaptar-se a uns règims totalitaris, tema també tractat a la novel·la Zdobycie władzy (‘El poder canvia de mans’, 1955), i les autobiogràfiques Dolina Issy (‘La vall de l’Issa’, 1955), on els costums i el paisatge es fonen amb el transcendental, i al relat de formació Rodzinna Europa (‘La meva Europa nadiua’, 1959). Publicà també reculls d’aforismes i pensaments: Piesek przydrozny (‘Gos abandonat a la carretera’ 1997), Abecadlo milosza (‘Abecedari Milosz’, 1997) i Inne abecadlo (‘Nou abecedari’, 1998). Fou també excel·lent traductor d’alguns llibres de la Bíblia (1979-80). El 1980 li fou atorgat el premi Nobel de literatura. Rebé també altres guardons com ara la medalla nacional de les arts dels EUA (1990) i l’orde de l’Àguila Blanca de Polònia (1994). L’any 1990 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres.
Czleslaw Milosz
© Fototeca.cat
Escriptor polonès.