El concepte de dades obertes neix sobretot de la difusió d’internet com a eina d’informació i comunicació universals, ja que, anteriorment, tot i que teòricament l'accés a la informació era possible, en la pràctica era molt restringit per limitacions tècniques. Les dades obertes pertanyen a diversos àmbits; un dels més destacats és el del govern i l'Administració pública. Bé que no sempre són accessibles universalment, hi ha una acusada propensió a exigir que ho siguin, apel·lant als drets dels contribuents, al reforçament de la transparència i al control dels governants. La filosofia de les dades obertes presideix algunes de les iniciatives sovint citades com a exemples de la societat de la informació, especialment la Wikipedia i el programari lliure, en els quals el lliure accés i ús (i, en el primer cas, la generació) de les dades és presentat com una aportació decisiva a la millora tant de la societat com dels ciutadans individualment. En altres àmbits, però, les dades obertes s’apliquen de manera parcial i per motius poc o gens altruistes o idealistes, com poden ser l’accessibilitat indiscriminada de certes dades a la xarxa i la ràpida obsolescència de la informació que converteixen la restricció de determinades dades, especialment en l'àmbit de la premsa i les notícies, en un esforç poc rendible. Les dades obertes han donat lloc també a un debat sobre el valor de la informació i la viabilitat de certes activitats de generació de continguts en la seva forma tradicional.
f
pl
Electrònica i informàtica