El nom li ve dels llorers que l’envoltaven. Fundat als segles V-VI, fou restaurat a la fi del segle XI. Ocupat pels croats al segle XIII, s’hi instal·laren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca. Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos (segles XVI-XIX). L’església, del segle XI (el nàrtex fou refet al segle XIII, amb arcs ogivals), segueix el model clàssic d’església bizantina. Els seus mosaics (segle XII) figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia.