Tracta dels amors d’un noi i una noia expòsits, que pasturen els ramats de llurs amos. La ingenuïtat d’ambdós protagonistes, la iniciació sexual de Dafnis i la satisfacció a la fi de llur passió amorosa són els temes centrals de l’obra. Ha estat traduïda al català per Ramon Miquel i Planas (1905), Joan Ll. Puig-Franqueses (1931) i Jaume Berenguer i Amenós (1963).
Aquesta faula ha originat una òpera ballet de Joseph Bodin de Boismortier (1747), una opereta paròdica d’Offenbach (1860) i una simfonia coreogràfica de Maurice Ravel (1912), escrita per encàrrec de Serge de Diaghilev, modèlica per la interpenetració de la música i de la coreografia original de Mikhail Fokin, autor també del llibret.