La capital és Makhačkala. El sector nord és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics. El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya. Els sòls són castanys, lleugerament salins. Els rius més importants són el Terek, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric. La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l’estatge montà de bosc de roures; més amunt dels 2.400 m hi ha prat alpí. La composició ètnica és complexa, car més de trenta grups habiten aquesta república; hi predominen els daguestànics, però hi ha també grups importants de russos i d’àzeris. L’islam hi és força arrelat. La població es concentra sobretot a les muntanyes, i la majoria s’ocupa en l’agricultura. La riquesa mineral del subsol (ferro, petroli i gas) ha permès una recent industrialització (indústria química, de la construcció, metal·lúrgica, mecànica, tèxtil i alimentària); hi ha abundants deus minerals, amb força balnearis. Makhačkala és un important port de la mar Càspia.
La història
El territori del Daguestan fou ocupat, successivament, per romans, perses i àrabs; aquests darrers el dominaren fins l’any 914, aproximadament. Durant els segles X-XIII el país intentà de desenvolupar-se lliurement, però passà a dependre de l’Horda d’Or (segle XIII). Al segle XVI caigué sota el domini dels turcs osmànics i, des d’aleshores, els prínceps daguestànics mantingueren una lluita permanent amb els imperis turc, persa i rus, fins que aquest darrer s’imposà en el tractat de Gulistan (1813) i, en acabar la guerra russoturca (1828-29), inicià la conquesta del territori daguestànic, que ocupà totalment (1859-65). Després de la Revolució Russa (1917) fou escenari de forts combats entre nacionalistes musulmans, georgians, els exèrcits blancs i l’exèrcit roig (1919-20). Pel gener del 1921 el Daguestan es constituí en república soviètica autònoma, i després de la dissolució de l’URSS el 1991 esdevingué república de la Federació Russa. Des de l’any 1996 el conflicte armat que enfronta els secessionistes txetxens amb el govern rus s’estengué al Daguestan des de la veïna República de Txetxènia. A l’agost del 1999, a conseqüència dels contactes amb les guerrilles txetxenes, el líder islamista txetxè Šamil Basajev entrà a la República del Daguestan amb un destacament de 2.000 guerrillers islamistes wahhabites txetxens, daguestanesos, tadjiks, uzbeks, saudites i russos, que ocuparen els territoris de Botlikh i Tsumadinsk, a l’oest de la república, i proclamaren la independència del Daguestan, la creació d’una república islàmica i la declaració de la guerra santa a Rússia. La intervenció de l’exèrcit rus no es feu esperar, i al final del mateix mes l’aixecament havia estat reprimit, tot i que Basajev anuncià atemptats a Rússia com a represàlia per la derrota infligida als islamistes. Pocs dies després, dues bombes reivindicades per l’Exèrcit d’Alliberament del Daguestan esclataren al centre de Moscou, una de les quals provocà més de 100 morts.