Els conreus de regadiu —hortalisses (carxofes), cànem, blat, blat de moro, patates— ocupen gairebé tot el terme i aprofiten l’aigua de la séquia de Daia Nova , derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres de derivades de l’assut d’Alfeitamí. La terra és explotada en un 90% pels propietaris, i la resta, per arrendataris. Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí. La població, en gran part disseminada, gairebé es duplicà del 1900 al 1950 (1 301 h). El poble , que experimenta un augment lleuger (1 439 h [2006]; 7 m alt.), és al nord del terme; formà amb Daia Vella un sol municipi, del qual se separà durant la primera meitat del s. XIX. L’església parroquial de Sant Miquel, de la qual depenen Daia Vella i la Pobla de Rocamora, obra del s. XVIII, fou feta construir pels marquesos de Dosaigües, senyors jurisdiccionals. El 1974 li fou annexat l’antic municipi de la Pobla de Rocamora.