Tot el terme és ocupat pel regadiu (carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro), que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí. Hi predomina el règim d’explotació directa (75%). Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí; hi ha també avicultura. El poble (161 h [2006]; 6 m alt.) fou destruït el 1829 per un terratrèmol; depèn de la parròquia de Daia Nova. Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola; des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s. XIX. Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n'eren senyors jurisdiccionals.
Daia Vella
© Fototeca.cat