daiak

f

m

Etnologia

Individu pertanyent a alguna de les ètnies protomalaies de raça indonèsica localitzades a l’illa de Borneo, de la qual constitueixen la població indígena, i que parlen llengües del grup indonèsic.

Comprenen poblacions diverses —els grups kayan i kenyah, les tribus ngaju i els iban, entre les més importants— sense cap sentiment comú d’identitat, per bé que culturalment presenten semblances considerables. En general, basen la seva subsistència en el conreu itinerant de l’arròs, amb la cacera i la pesca com a activitats complementàries. Treballen la fusta, el ferro i els metalls preciosos. L’habitatge en les “cases llargues” comunals és un costum usual, per tal com les comunitats daiaks són força igualitàries. Tanmateix, els kenyah i els kayan presenten un grau d’estratificació remarcable. El parentiu pot establir-se patrilinealment, matrilinealment, o bilinealment i és molt freqüent la residència matrilocal. Practiquen el politeisme i l’animisme. La guerra intertribal amb cacera de caps, actualment en regressió, havia estat una activitat ritual molt estesa. El nombre total d’individus de les ètnies daiaks és d’1 250 000.