El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca. Fou el veritable cap de la família Castellnou —frustrat ja el títol vescomtal— i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca. Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló. La rebel·lió fou sufocada el 1327; però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà. Present el 1328 a les festes del coronament d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Saragossa, l’infant Pere (futur Pere IV) l’armà cavaller. El 1339 Jaume II de Mallorca l’envià com a ambaixador, amb el vescomte de Narbona Eimeric, prop del rei del Marroc Abū-l-Ḥasan amb plens poders per a negociar un tractat d’aliança contra el rei de Catalunya-Aragó referent a la seguretat dels viatjants, exportació de mercaderies i repressió de la pirateria.