Sembla que fou el fill segon de Guillem, senyor de Sant Guim. Era castlà del castell de Savallà (1389). Fou conseller i promotor de Martí I i algutzir de Martí el Jove, el qual serví a Sicília. Intervingué activament en els parlaments de Barcelona i Tortosa (1410-12). Partidari de Jaume II d’Urgell, fou un dels seus enviats al rei Ferran I, amb el qual s’indisposà; acabà per reconèixer, en nom de Jaume, la seva sobirania i li jurà fidelitat (1412). Posseí els castells de Tavascan i Surri (vall de Cardós), possiblement fou senyor de Montclar i Marcovau, i, amb la seva muller, Margarida de Canet, rebé la investidura del castell de Besora i la casa aloera de Montesquiu (1420). Participà en la primera campanya d’Alfons el Magnànim a Nàpols, on romangué com a virrei de l’infant Pere des del 1424. Pactà una treva amb la reina Joana (1430). Deixà el càrrec entre el 1431 i el 1433.