Damià Descatllar i de Peguera

(Rosselló, 1430 — ?, 1520)

Senyor del Catllar i castellà de Llívia, fill de Ponç Descatllar i de Pau i de Marquesa de Peguera, senyora de Besora.

El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir. Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol (1464) i d’Illa (1467), confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament. Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa. Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol (1474), i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila de Puigcerdà (1477). Assetjat dues vegades al castell de Llívia (1476 i 1478), pogué abandonar-lo, per una via secreta, abans que caigués a les mans de l’enemic i fos volat (1479), i des dels seus castells del Catllar i de Besora (Besalú) continuà la lluita d’alliberament fins el 1493, que els comtats foren restituïts a la corona catalanoaragonesa.