Damià Huguet i Roig

(Campos, Mallorca, 10 de juny de 1946 — Campos, Mallorca, 19 de juliol de 1996)

Poeta, editor i crític de cinema.

Fundador i director de la col·lecció de poesia Guaret, a Campos. Els seus primers llibres, Home de primera mà (1972) i Cinc minuts amb tu (1973, premi les Illes d’Or), l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques. A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords (tots de 1976), inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i col·lectiva. A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca (1978), Traus badats (1979), Carcelles d’allís (1979), Àlbum (1980), Terra de reganyols (1981), Els calls del manobre (1984). Posteriorment publicà Guarets a l’Alba (1987, premi Pompeu Fabra), L’ull dels clapers (1988) i Les fites netes (1995). El 1976 creà la col·lecció ‘Quaderns Campaners’, on publicà textos d’avantguarda.