Romangué definitivament durant quatre regnats a la cort babilònica i persa, on, a causa de la seva intel·ligència i honestedat, fou posat al capdavant del govern. Representa un viu testimoni de fidelitat a Déu i a la llei jueva enmig de la diàspora. És incerta la seva existència històrica. El llibre de Daniel, inclòs en el cànon jueu entre els hagiògrafs (Ketubim) i per la tradició cristiana dins el cos profètic (darrere Ezequiel), és obra d’un autor desconegut, el qual treballà amb materials existents (potser del s III aC) i havia redactat el conjunt vers 170-160 aC. Escrit en llengua hebrea, llevat d’uns capítols escrits en arameu, conté una part narrativa i una altra de visions que pertanyen al gènere profètic i apocalíptic. Una part del capítol 3 i els capítols 13 i 14, conservats en grec, són deuterocanònics. Juntament amb algunes precisions doctrinals presenten una visió optimista del món i de la història.