Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar (1957) el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria. A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage, que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets. Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret. Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà successivament a l’art pop, a l’art pobre i novament a l’expressionisme abstracte. Fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis.