Daniel Plaza Montero

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 3 de juliol de 1966)

Daniel Plaza Montero

© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME

Marxador.

Sorgí de l’escola de marxa atlètica del Prat de Llobregat, a les ordres de Jordi Llopart. Vinculat inicialment al Grup Cultural i Recreatiu La Seda assolí títols i rècords estatals en categories de promoció i un subcampionat europeu júnior de 10 km (1985). Fou campió de Catalunya de 20 km marxa en pista (1986) i sis vegades de marxa atlètica en ruta, sobre 30 km (1987, 1989, 1991, 1996, 1999, 2000). En els Campionats d’Espanya aconseguí el títol de 20 km en pista (1986, 1989), i de 20 km (1996) i 50 km (1999) en ruta.

En l’àmbit internacional, l’or en 20 km en els Jocs Olímpics de Barcelona (1992) el convertí en el primer atleta de l’Estat que assolia una medalla d’or olímpica. En la mateixa distància fou subcampió d’Europa (1990) i tercer (1993) en el Mundial. Participà també en els Jocs Olímpics de Seül (1988) i d’Atlanta (1996), en tres mundials més (1991, 1995, 1997) i en dos europeus (1994, 1998). Competí en vuit edicions de la Copa del Món de marxa i en la d’Europa del 1996 aconseguí la segona posició. Fou nomenat millor atleta català de l’any dues vegades (1990, 1992) i se li concedí la medalla d’or al mèrit esportiu per part del Consell Superior d’Esports i del Comitè Olímpic Espanyol. Malgrat haver donat positiu per nandrolona en un control antidopatge el 1996, pogué seguir competint gràcies al suport de la federació espanyola, i tres anys després d’haver-se retirat, el Tribunal Suprem donà la raó a les seves reclamacions per irregularitats en el control.