Era conegut per David Rey. De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona; fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca. Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM. Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit (1938). Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià. Fou detingut, condemnat a mort i després indultat. Passà a la presó uns vint anys. El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’administrador durant la Segona República de La Batalla i de l’Editorial Marxista. Després dels fets de maig del 1937 intentà la reorganització clandestina del partit a Barcelona.