Instal·lat a Madrid el 1904, el seu primer encàrrec com a pintor fou per a l’asil de Santa Cristina de la Moncloa. El 1912 es traslladà a París, d’on retornà a Madrid vers el 1914. Durant aquests primers anys pintà per encàrrec ventalls, miniatures i retrats per a la congregació de les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül. Exposà individualment dues vegades a Barcelona (1920). També treballà i exposà a Amèrica, i el 1923 s’instal·là a Salamanca. El 1928 de nou marxà a París, on passà llargues temporades. Cultivador d’un academicisme simbolista, fou anomenat “el pintor de les bruixes” perquè aquestes eren un dels seus temes predilectes. Al costat de les seves teles fantàstiques habituals, el 1937 exposà a Barcelona obres com El miliciano desconocido i Buenaventura Durruti, mentre que al seu retorn de París el 1947 exposà Santa Teresa de Ávila i Las tentaciones de san Antonio.