Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano. Començà la seva carrera teatral com a actor i mim. L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes. Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva, i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet (1995), Mujeres soñaron caballos (1999), Espía a una mujer que se mata (2007) o Los hijos se han dormido (2011). En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los sovint el títol i reescrivint-los des d’un visible treball de síntesi. A més d’un intens treball a Argentina, la seva obra s’ha exhibit a festivals i teatres internacionals com ara el gironí Temporada Alta, el Teatre Lliure de Barcelona, el festival alemany Theater der Welt, el Festival d’Avinyó, el Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les o el Hebbel am Ufer Theater de Berlín. Ha estat en diverses ocasions curador del Festival Internacional de Teatro de Buenos Aires.