Visqué molt de temps a Londres. Autor de nombrosos assaigs en francès, descobrí tardanament la llengua de la seva terra; publicà Ac digas pas (1954) i Encaminament catar (1955). Pòstumament aparegué Encaminament II (1960). Aquests texts evoquen el surrealisme i es caracteritzen per un to sovint èpic i per una llengua autèntica, d’una gran rudesa.