És formada per un refrany i tres cobles, la primera part de les quals és formalment autònoma, i la segona —cauda— rima amb el refrany i, si n'hi ha, amb la tornada. És molt similar al virelai francès. Introduïda a Catalunya, s’hi ha mantingut en la viva tradició dels goigs, que en conserven la mètrica i l’estructura, bé que amb un nombre variable d’estrofes i l’addició de l’endreça i la tornada. És semblant, pels mateixos motius de derivació, al villancico castellà, en el qual hi ha preferència per les tornades de tres versos.
f
Literatura