Daoyin

Centre religiós, molt important en el desenvolupament de les arts marcials xineses, situat al vessant oriental de la muntanya sagrada de Songshan, a vuitanta quilòmetres al sud-oest de Zhengzhou, a la província d’Henan.

El monestir fou edificat l’any 495 per l’emperador Xiao Wen (471-500), de la dinastia Wei del nord. Documents històrics assenyalen que després de la seva fundació esdevingué un centre de pràctica i estudi del (wushu) i de la boxa shaolin. A mig camí entre una figura real o llegendària, un monjo anomenat Bodhidarma (segle VI) desenvolupà un seguit de cent moviments de boxa, per tal de mantenir la bona salut dels monjos del monestir. A finals de la dinastia Sui (581-618), el monestir de Shaolin era un centre conegut per la qualitat del wushu que s’hi practicava, que en distints períodes varià en estil i continguts. Algun d’aquests estils es basen a potenciar l’ús de la concentració, de la respiració o imiten els moviments dels animals, el mico, el tigre o la serp.