dards

m
pl
Esport

Esport de punteria consistent en el llançament d’una sèrie de dards en una diana.

El reglament de la Federació Mundial de Dards estableix una sèrie de normes per a les competicions oficials quant a material de joc (dards i diana), distàncies i puntuació, entre d’altres.

Els dards més habituals tenen una longitud màxima de 20-28 cms, tenen la punta de metall, quatre ales i el pes no sol excedir els 50 gr. Per la seva banda, la diana és de forma circular i té normalment una circumferència de 142 cm (diàmetre: 45,3 cm), és dividida en 20 seccions radials, cadascuna de les quals correspon a una puntuació diferent. El centre té la màxima puntuació (50).

Hom el juga en locals tancats, individualment o en equips (generalment dos).

Des dels anys vuitanta, les dianes electròniques, que enregistren i acumulen automàticament els punts, han comportat una gran simplificació i popularització del joc.

Hom situa la diana a una altura de 173 cm del terra i el tirador se situa a una distància d’uns 240 cm.

L’origen dels dards es troba probablement en les estones de lleure dels exèrcits. Molt popular als països anglosaxons, on forma part dels elements tradicionals de les tavernes (pubs) per a l’entreteniment dels clients, durant l’època victoriana conegué una gran expansió gràcies a l’Imperi Britànic.

Al començament del segle XX hom començà a establir una regulació. L’any 1976 fou fundada la Federació Mundial de Dards (World Darts Federation; WFD), que l’any 2011 tenia 28 membres.

L’any 1990 fou creada la Federació Catalana de Dards, que el 2011 fou acceptada com a membre de ple dret de la WFD (amb els vots en contra d’Espanya i Anglaterra i vuit abstencions), cosa que li permeté disputar el campionat mundial d’aquest esport.