Daun

Llinatge del Rin mitjà, d’origen burgès, que apareix a mitjan s XV amb Dietrich von Dune, i que no té relació amb l’homònim dels senyors de Daun.

Els seus membres foren creats (1655) comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria. S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851; l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd. En foren figures importants el comte Wirich von Daun (? 1669 — Viena 1741), que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli. Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III: defensà Torí contra els francesos (1706), s’apoderà del regne de Nàpols (1707) i obligà el papa Climent XI a signar la pau (1709). El 1711 Carles III, des de Barcelona, li concedí el principat de Teano i la grandesa d’Espanya. Fou virrei de Nàpols (1707-08 i 1713-19), governador dels Països Baixos (1725-28) i de Milà (1728-33); i el seu fill, el comte Leopold von Daun (1705-66), que fou mariscal de camp i reorganitzà l’exèrcit austríac, del qual fou generalíssim a la guerra dels Set Anys. Fou derrotat a Lutzen per Frederic II de Prússia, però guanyà les batalles de Kolin (1757) i Hochkirch (1758), conquerí Dresden (1759) i fou vençut a Torgau.