daurador
| dauradora

dorador -ra (es), gilder (en)
f
m
Oficis manuals

Persona que té l’ofici de daurar.

Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596. Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura. L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX. Incidentalment el gremi prengué el títol superior de col·legi.