De jove, a la segona meitat dels anys setanta, col·laborà ocasionalment en els darrers anys de la companyia del Liceu de Joan Magriñà i en la companyia de dansa d’estil neoclàssic de Ramon Solé. Marxà amb només setze anys a treballar com a intèrpret a França, Alemanya i Bèlgica: el seu principal lloc de treball i formació el trobà com a ballarí solista del Ballet Reial de Flandes. Tornà al final del 1986 per participar en l’experiència frustrada del Ballet de Barcelona. Desfeta la companyia que l’havia reclamat a Catalunya, el 1987 fundà l’escola que porta el seu nom, en què inicia el doble vessant de formació i creació que ha desenvolupat a Barcelona junt amb la seva dona Irene Sabas. Com a pedagog ha creat valors com Aleix Martínez, guanyador als 15 anys de la medalla d’Or del prestigiós Prix de Lausanne (2008), i com a coreògraf ha dirigit la seva pròpia companyia amb els noms de Ballet Ciutat de Barcelona, Ballet Ensemble o Companyia David Campos, amb la qual ha estat resident al teatre Josep M. de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet entre el 2004 i el 2011. Destaquen les seves revisions contemporànies del repertori clàssic del ballet, com ara Petrushka, Trencanous, El Quixot, La Bella Dorment i Giselle, a més de títols com Turn me on, Euràsia o En clau de jazz.