Preocupat per l’anacronisme i l’estretor de la cultura hebrea, s’imposà com a tasca principal la seva modernització. En aquest sentit, es destaquen les seves traduccions de clàssics alemanys, francesos, anglesos i russos. És autor, així mateix, de novel·les on a través de la biografia de personatges concrets es reflecteixen els conflictes entre la tradició jueva i la societat gentil (Jom ha - Kippurim, 1881). Les seves Cartes sobre literatura han estat d’una gran importància en la formació de la crítica hebrea actual.