Es llicencià a la Universitat de Michigan i es traslladà a Harvard. És professor de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (CALTECH) a Pasadena. En el decurs dels seus estudis analitzà el problema de les correccions quàntiques a la constant d’acoblament en teories no abelianes de gauge. Conclogué que les teories gauge basades en un grup no abelià eren els únics candidats per a proporcionar una funció beta negativa a l’origen, la qual cosa implicava que la constant d’acoblament decreixia amb l’energia i, per tant, es feia més petita a distàncies curtes. Rebé el premi Nobel de física el 2004, juntament amb D.J.Gross i F.Wilczek.