Format al College of Art de Bradford (1953-57) i al Royal College de Londres (1959-62), aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art, que l’influïren profundament. De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren.
Un viatge a Califòrnia (1964) acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista, refinat, modern i plàcid, sense pretensions avantguardistes, missatges crítics o de tipus sociopolític. Fou un dels pintors contemporanis l’obra del qual tingué una gran difusió i esdevingué més popular. Quadres com A Bigger Splash (1967) i Pool with two Figures (1971) —venuda el 2018 per 90,3 milions de dòlars, aleshores la xifra més alta assolida en subhasta per una obra d’un artista viu— han esdevingut icones de l’art de la segona meitat del segle XX.
Els anys setanta començà a dedicar-se a l’escenografia i, entre d’altres, dissenyà els decorats i el vestuari de les produccions The Rake’s Progress, d’Igor Stravinsky i de La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart al festival de Glyndebourne del 1975 i el 1978, respectivament. Els anys vuitanta començà a experimentar amb la fotografia, que combinà amb la pintura en forma de collage. El 1976 publicà David Hockney by David Hockney.
En l’etapa final de la seva trajectòria continuà explorant nous procediments tècnics i visuals, especialment mitjançant el dibuix digital i l’ús de l’iPad, amb què desenvolupà àmplies sèries dedicades al paisatge. Després d’haver treballat sobre el paisatge de Yorkshire, s’instal·là a Normandia, on realitzà obres com The Arrival of Spring, Normandy (2020) i A Year in Normandie (2020), gran fris panoràmic inspirat en el pas de les estacions exposat el 2021 al Musée de l’Orangerie. Aquesta voluntat d’experimentació es mantingué també en formats expositius immersius, com l'exposició “David Hockney: Bigger & Closer (not smaller & further away)”, presentada al Lightroom de Londres el 2023. El 2025 la Fondation Louis Vuitton de París li dedicà la gran retrospectiva “David Hockney 25”.
Rebé nombroses distincions, entre les quals cal esmentar el títol de Companion of Honour (1997) del Commonwealth i l’orde del Mèrit (2012) de la monarquia britànica.